Etica AND Almetrics, revisant els nostres codis de conducta

Ahir vaig fer el resum de CRECS2014, avui us deixo la presentació que hi vaig fer, sobre ètica i altmetrics, on volia reflexionar sobre els mals usos que hi poden haver pel que fa a les mètriques alternatives, i una revisió del concepte de la citació, la fortalesa del vincle respecte altres mètriques.

 

De fet, la idea és fer crèixer la reflexió de la comunicació en forma d’article, anirem informant. La recepció de la gent va ser bona, tot i que em feia por que s’interpretés una crida a un bon ús com a una desincentivació a emprar-les.

Anuncis

Resum de CRECS 2014, creixement i millora d’una Conferència

Aquesta setmana, concretament el dijous 8 i el divendres 9 de maig de 2014 va tenir lloc a Madrid la 4ª Conferencia Internacional sobre calidad de revistas de ciencias sociales y humanidades (CRECS 2014) .

Crec que per a tots aquells interessats en el món de les revistes científiques és la cita imprescindible per a posar-se al dia del que va succeint i coent-se en el món de les Ciències Socials i les Humanitats pel que fa a la publicació de revistes. Possiblement, més que mai té sentit per a aquestes, doncs en els altres àmbits les coses estan més endreçades, i amb menys dubtes.

Imatge

En primer lloc, penso que cal ressaltar l’organització i el timing perfecte que van dur a terme en Carlos Tejada i en Luís Rodríguez-Yunta, que en són els coordinadors del Comité Científic, però evidentment al darrera també hi ha la mà i coneixement d’organització d’esdeveniments de l’equip d’EPI, en Tomàs Baiget, la Isabel Olea i en Javier Guallar, entre d’altres.

El mateix Tomàs ens demanava crítiques que no fossin (en paraules seves) versallesques. Doncs, vinga som-hi:

– Penso que la decisió de fer dia i mig enriqueix les aportacions, atès que hi poden entrar moltes més. Segurament els propis ponents hauríem d’aprendre a ajustar-nos als 10 minuts i treure’n les principals idees de les nostre aportacions. Evidentment les ponències de 30 minuts sí que tenien més temps i es podien endinsar més. Excel·lent, per exemple, va ser la presentació de l’Ernest Abadal, una molt bona radiografia de les revistes espanyoles presents a WOS i SCOPUS.

– Hi ha un equilibri sempre difícil, potser al 50%, entre els assistents i ponents de l’àmbit de la informació (Documentació, Biblioteques…) i els que assisteixen d’altres àmbits. Enguany hi havia molta més presència de gent de l’àmbit de Comunicació. També, em penso que hi havia molta més gent de Catalunya que altres anys.

– Possiblement la sessió de pòsters va ser l’únic punt feble, el resultat crec que no era el desitjable. I ho dic formant-ne part del Comite Científic i per tant part de tot plegat, però penso que no ens en vam sortir. La idea era original, a mi tampoc no m’agrada la sessió de pòsters tradicionals, però no sé massa com es pot millorar. En tot cas, sempre penso amb la il·lusió d’algunes cares, sobretot les més joves, que estan pendents, esperant poder intervenir, i al final, ningú no els fa cap pregunta. Sap greu.

– I això també ho lligo, amb una cada cop més baixa, i no només a CRECS, sinó a d’altres congressos, capacitat de debat. S’escolta molt (no més), i cada cop es fan menys preguntes, o qui les fa són sempre les mateixes persones, i això rebaixa la capacitat de debat sobre la temàtica, penso. Els congressos haurien, segurament, de plantejar-se algunes qüestions de futur.

– Tot i que en faré un article per separat, no puc deixar d’esmentar la feinada i el bon resultat de l’Anuari ThinkEPI, més gruixut que mai, més electrònic que mai, i que mereix, penso, ser document de referència per a entendre com es mou i cap on la disciplina. Bona feina d’en Javier i també de l’Enrique Orduña.

– Sobre els continguts, i en època de crisi, una nova visió de pessimisme de les revistes i els seus esforçats editors davant la realitat, però poca emprenedoria. He anat a 3 edicions de CRECS, i encara estic esperant una comunicació sobre 1. com i per què vam tancar la revista Z, i 2. com i per què ens hem fusionat tals revistes en una de sola. Penso que l’anàlisi el fem molt bé, el que ens falta és prendre les decisions. En Rafael Repiso va apuntar algunes idees com modificar algunes periodicitats per a acollir més articles en revistes més bones.

– Em quedo també amb algunes idees sobre la preocupació també lingüística de les revistes espanyoles. Em va agradar el punt de vista d’en Ramon Ramos sobre que la llengua era també l’instrument de treball en Ciències Socials, i per això, també, no tot havia d’estar en anglès. Hi estic d’acord i és perfectament aplicable al català, penso. Per això un comentari sobre que el futur de la Ciència passa per la llengua espanyola penso que fa riure, però comentaris menystenidors sobre les llengües indígenes em van semblar colonialisme acadèmic de superioritat.

– Penso que a voltes els ponents d’altres disciplines venien a explicar la seva experiència, contents i orgullosos del que assoleixen, però els falta creure més que aquell és el seu àmbit natural, i no que sembli que venen a un lloc de la gent de Documentació on tots es coneixen, potser.

– L’etern debat sobre qui paga què no està ni molt menys resolt, i tot el tema de la professionalització apareix, encara, aflorant en cada nova proposta de millora. Perquè, al final i en molts casos, són l’excusa per a no canviar determinades revistes. Llavors, doncs, és millor fer una revista mitjaneta que no col·laborar en una revista forta?

– Recordo que l’únic article que vam publicar de la meva tesi (ens van quedar coses al calaix), està publicat a l’European Journal of Inorganic Chemistry, que prové de la fusió de Chemische Berichte, Bulletin des Sociétés Chimiques Belges, Bulletin de la Société Chimique de France, Gazzetta Chimica Italiana, Recueil des Travaux Chimiques des Pays-Bas, Anales de Química, Chimika Chronika, Revista Portuguesa de Química, ACH—Models in Chemistry i Polish Journal of Chemistry. I algunes d’elles eran capçaleres històriques. I si diem que les revistes són un ecosistema, doncs de vegades sap greu però desapareixen exemplars.

– Potser en un futur article de ThinkEPI em podria dedicar a proposar algunes fusions sense cap interès més que la creació i obertura d’un procés que hauria de tenir lloc més ràpid que tard o pot comportar la desaparició de totes les que no ho facin. Potser la bombolla de revistes està a punt de petar, o potser ja ha petat i encara no ho veiem.

– Continuem veient que es creen noves revistes, i estic convençut que algunes tenen espai, continuïtat i futur, però per cada nova revista haurien de desaparèixer 3 com a mínim. Com un PLA RENOVE que fessin les universitats.

I finalment, una nota mental, fora bo l’any vinent, a Múrcia, al CRECS2015, explicar l’experiència de col·laboració entre la UB i la UOC a la revista BiD, doncs falten experiències en aquest sentit. I possiblement una segona nota mental, seria, és possible fer una taula rodona sobre quines revistes fusionaríeu? estratègies per a una revista de primer quartil ISI. I, encara més, que està succeint a França, Itàlia i Alemanya, per posar exemples que no siguin Anglaterra o Holanda.

Bibliografia

López-Borrull, A. (2012) “¿Hacia una reconversión de los congresos? Propuestas para su viabilidad”. Anuario ThinkEPI, v. 6, pp. 123-126. http://hdl.handle.net/10760/18735

Rodríguez-Yunta, Luis and Giménez-Toledo, Elea Fusión, coedición o reestructuración de revistas científicas en humanidades y ciencias sociales. El profesional de la información, 2013, vol. 22, n. 1, pp. 36-45. http://eprints.rclis.org/18672/

 

 

Fent proves amb ImpactStory (I). Física vs Química: dos modelos de publicación científica

Estic fent proves amb ImpactStory, un servei web que serveix per a fer un seguiment de l’impacte en mètriques alternatives de la teva producció científica. Una de les que esmenta és via blogs, i ara en voldria fer una prova.

Imatge

Per a fer-ho, doncs parlaré d’un article que vaig publicar al Profesional de la Información, i que per mi va ser important perquè lligava la part del passat químic amb part dels temes actuals que també són part de la meva recerca actual, com ara Open Access o Dipòsits Digitals.

Doncs bé, segons ImpactStory té 9 lectors a Mendeley, i a Figshare, on també el vaig penjar per fer proves, ha estat vist 22 vegades. Si mirem a ResearchGate té 74 descàrregues i 51 vistes (!!). Doncs bé, mirarem a veure si apareix a ImpactStory, quan i de quina forma ho diu.

Lopez-Borrull, A. (2012). “Física vs Química: dos modelos de publicación científica“. El Profesional de la Informacion. Núm. 2, Pàg. 167-172. ISSN.1386-6710. http://hdl.handle.net/10760/18736

http://dx.doi.org/10.3145/epi.2012.mar.07

http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2012/marzo/07.html

D’aquí un temps ja explicaré el resultat, a veure si té sentit el que surt

Open Data, #PLOSwin o #PLOSfail?

Ahir ens fèiem ressò de la notícia que PLOS havia decidit demanar les dades de recerca per a l'acceptació d'articles per a ser publicats a les seves revistes científiques. Com era d'esperar, i això fa molt i molt interessant el debat científica a les xarxes socials, hi ha hagut disparitat de punts de vista sobre aquest fet.

420px-Thumbs_up

Continua llegint

PLOS, de nou al capdavant?

Ja fa anys que els qui ens interessa el món de la Comunicació Científica veiem que la iniciativa pel que fa a les novetats, implementacions i visions de futur la porten diverses revistes de l’àmbit biomèdic, però sobretot PLOS. Si bé és cert que el primer repositori for ArXiv i semblava que la iniciativa en Accés Obert corresponia fa 10 anys al món de la Física, cal reconèixer que ara està en l’àmbit de la biomedicina. Ells són els pioners i els que més han apostat per dues de les principals novetats a les revistes científiques, com són les megajournals i, sobretot, les mètriques alternatives. D’ambdós aspectes n’hem parlat en altres articles d’aquest blog i en diverses publicacions que podeu veure al final.

300px-PLOS_logo_2012.svg

Continua llegint

Nou article ThinkEPI, megajournals i la seva possible fusió amb repositoris

Aquesta setmana comencem classes a la UOC i anem una mica de bòlit, així que aprofito que a la web del Grup ThinkEPI ja han penjat el text d’un article meu per a l’Anuari ThinkEPI per a fer-vos l’enllaç. Com a revista amb revisió oberta, permet que es facin comentaris. També els podeu fer aquí.

Ja ho anirem comentant més extensament, però la idea és si creant-se les megajournals tot plegat no afavoreix una possible fusió amb els repositoris. Sí, ciència-ficció, però ciència de la informació. A l’article dibuixo alguns avantatges i inconvenients, i sobretot volia obrir el debat previ, per veure com es veuria.

López-Borrull, A. (2014). “MegaJournals, hacia la posible fusión de revistas y repositorios?” Anuario ThinkEPI, v. 8, pp. ??-?? http://www.thinkepi.net/megajournals-%C2%BFhacia-la-posible-fusion-de-revistas-y-repositorios

Us poso altra bibliografia meva relacionada amb aquest debat

López-Borrull, Alexandre (2003). Síntesi i caracterització estructural de complexos d’Ag(I) amb lligands de tipus tiourea o tioamida. Estudi de fonts d’informació electrònica especialitzades en química. Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona [Tesis doctoral].
http://www.tdx.cat/handle/10803/3158;jsessionid=7AD923DD1C780AEE1F451431552642EA.tdx2

Lopez-Borrull, Alexandre (2012a). “Física vs Química: dos modelos de publicación científica”. El profesional de la información, v.21, n. 2, pp. 167-172.
http://dx.doi.org/10.3145/epi.2012.mar.07

López-Borrull, Alexandre (2012b). “MegaJournals, o la fi de les fronteres documentals”. ComeIn. Revista dels estudis de ciències de la informació i la comunicació, n. 13.
http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero13/articles/Article-Alexandre-Lopez-Borrull.html

López-Borrull, Alexandre (2014). “Retos de la comunicación científica”. Anuario ThinkEPI, v. 8, pp. ??-??.
http://www.thinkepi.net/retos-de-la-comunicacion-cientifica

‘Altmetrics’: estadístiques que ens expliquen més (i millor?)

(article publicat a la Revista ComeIn http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero30/articles/Article-Alex-Lopez.html)

Els científics fa molts anys que debatem sobre una dada, un indicador. Tan simple i enginyós com fou creat i tants maldecaps que ens ha dut. Evidentment, no és altre que el factor d’impacte, una dada que en forma simple ens deia les cites esperades en mitjana per a un article publicat en una revista científica. Una simple dada, freda, i emprada i debatuda durant quasi 40 anys.

Figura 1. Indicators used by PLOS through the Article Level Metrics

Figura 1. Indicadors emprats per PLOS a l’Article Level Metrics

Continua llegint