Star Wars, des de la perspectiva de la Informació i la Documentació

Aquests dies, arrel de l’estrena de la nova pel·lícula (la setena, ja) de la saga Star Wars (o Guerra de les Galàxies, en funció de la generació), rumiava alguns dels aspectes de les pel·lícules que tenen a veure amb la Informació i la Documentació, i sobre si podíem considerar que el futur presentat en aquestes històries tenen lloc en una Societat de la Informació o no. Per a fer-ho, consideraré tres pel·lícules i tres moments.

En primer lloc, l’inici pròpiament de la pel·lícula Star Wars, quan la princesa Leia, abans de ser capturada per en Darth Vader, aconsegueix inserir al robot R2-D2 els plànols de l’estrella de la mort que ajudarà a l’Aliança Rebel a poder-la destruir (tants anys després, no tinguem por d’avançar el final). Val a dir que segur que la intenció d’en George Lucas era presentar un futur necessàriament no possible, sinó alternatiu. Doncs bé, visionari com era, el cert és que els sistemes de comunicació i enviament d’informació són ben curiosos. De fet, diuen que la informació l’han interceptat de transmissions imperials, però en canvi, els rebels han d’emprar un robot com a carter per a enviar informació. Possible Internet només per a l’Imperi Galàctic? Un cas de Wikileaks?

batalla_de_yavin_2

Evidentment, els plànols de l’Estrella de la Mort no deixen de ser una via per anar presentant personatges i entrar dins del relat de com es van coneixent els personatges principals, però sembla curiós que una civilització capaç d’escometre la construcció d’un artefacte com un satèl·lit/estació espacial, fa estrany que s’enviï informació a través d’un diskette de 5 i ¼, no? Sent generosos, podem pensar que un dels mecanismes de control de l’Imperi és precisament el control de la informació, però veiem al llarg de diverses pel·lícules (sobretot el Retorn del Jedi) que l’Aliança Rebel són capaços d’enviar-se comunicacions i coordinar-se. Ei, que potser empren Telegram, qui sap. En tot cas, podria haver-hi un paral·lelisme amb els fluxos actuals de la informació ho trobaríem amb les pràctiques denunciades per Edward Snowden a través de la NSA, i el control de les eines de comunicació a través de les xarxes socials? Com en qualsevol conflicte i ho veurem també en el tercer exemple, el control de la informació esdevé clau. De fet, dos elements marquen el conflicte amb l’Imperi, la Força i la Informació. Sense informació, l’Aliança Rebel mai no hagués descobert el punt feble de l’estació i en Luke Skywalker mai no hagués pogut destruir l’Estrella de la Mort. Sense bona informació, no hi ha bones decisions.

Protontorpedo.jpg

Segon exemple, aquest molt més proper i entenedor, en una visió clàssica de la nostra professió. Succeeix a l’Atac dels Clons. Després de l’intent d’assassinat de Padme, es posa a en Ben Obi-Wan Kenobi i l’Annakin Skywalker sobre la pista d’un planeta, Kamino. No surt en les seves dades, i, amb bon criteri, es dirigeixen a la Biblioteca Jedi per a esbrinar més. Una biblioteca Jedi? sí. De fet, si consulteu la wikipedia sobre Star Wars, la Wookieepedia (com, si no?) veurem que és una de les principals institucions de la República, amb seu a Coruscant, on hi conviuen els Arxius i la Biblioteca. Què en destacaria? Dues coses. En primer lloc, i inevitablement lògic pels estereotips audiovisuals, una Bibliotecària en Cap, la Jocasta Nu, persona de gran confiança i saviesa que es mostra molt sobtada que les seves dades hagin pogut ser alterades per tal de fer desaparèixer el planeta Kamino (el planeta on estan produint els clons).

Jocasta new

Així, es demostra la seguretat en la seva feina, en el seu fons i la seva metodologia per a compilar la informació. Aquest personatge i la biblioteca, de fet, reforcen la idea de disposar d’una bona informació, estratègia i processos documentals. Aquesta pel·lícula, feta més recentment, ja inclou una visió més electrònica de la informació i els prestatges poden recordar més repositoris d’informació més que no pas de documents. La segona curiositat és que aquesta Biblioteca Jedi, com a pilar de coneixement, s’assembla (com diu la xarxa), a la Biblioteca de la Trinity College, a Dublin, biblioteca que he tingut la sort de poder visitar. Fins i tot, a la literatura alternativa sobre el món de la Saga Star Wars, i tal com s’esmenta a la mateixa Wookieepedia, hauria existit antigament una gran Biblioteca Jedi, com a imatge de la d’Alexandria. D’aquest segon exemple, dues conclusions: la rellevància de la Biblioteca com a garant de bona informació i que tota societat creada o inventada requereix estructures com la Biblioteca.

DqYFM

El tercer exemple amb què vull relacionar el món de la Informació i la Documentació i la saga d’Star Wars és, sens dubte, el que succeeix a la tercera pel·lícula, el Retorn del Jedi. En aquesta, l’Emperador Palpatine torna emprar la informació com a esquer i valor estratègic i prova de fer caure en un parany a l’Aliança Rebel fent creure que la nova Estrella de la Mort no està ben acabada per atraure les naus i poder enllestir d’un cop el conflicte. Sí, és aquella informació per la qual molts espies bothan han mort, malaguanyats doncs, atesa que la informació és falsa per a provar que es prenguin decisions errònies. Desinformació com a eina i arma en guerra. Què ens recorda? Doncs, a la inversa i amb resultat diferent, evidentment ens condueix a l’Operació Overlord.

Estrella_de_la_Muerte_II

Què fou l’operació Overlord, tota la gran estructura creada pels Exèrcits dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de fer creure als alemanys que la invasió del continent europeu seria a Calais. Es van emprar des de grans recursos (falsos vaixells, falsos exèrcits), petits enginys (espies dobles com Garbo) i fets aïllats (doble de Montgomery visitant Casablanca, en Patton a prop de Dover). Així doncs, un clàssic: el valor de la informació per a prendre les decisions i, en cas de conflicte, provar que l’enemic prengui decisions errònies, i en aquest cas, que es pretenen que siguin fatals. Per sort (per als qui donin suport a l’Aliança Rebel), seran capaços de preveure que és una trampa (recordem l’almirall Ackbar dient que és una trampa) i se’n sortiran. Com a conclusió, la necessitat repetida de disposar de la bona informació en el bon moment per a prendre les bones decisions.

Ens estranyen totes aquestes conclusions? Doncs no, possiblement els referents audiovisuals sempre busquen els llocs comuns, les idees mentals prefigurades a la societat, i sobretot en la ciència ficció que busca escenaris alternatius amb els marcs mentals actuals. Així, com dèiem en algun moment, sí, Star Wars té molt a veure amb la Força, però també amb la informació, i sense les dues coses el Bé no guanyaria el Mal.

Per tant, que la Força us acompanyi, però sobretot la informació!

Anuncis

El perfil de Content Curator suma o resta a la Informació i la Documentació?

Aquests dies segueixo força debats al voltant del Content Curator. I molts no són sobre les eines, sobre com visualitzar millor una temàtica per a un conjunt de professionals d’un tema. Tampoc són converses sobre quines competències ha de tenir. Penso que algunes discussions, tot i interessants, es fan des d’una vessant conservadora.

Portada del llibre Content Curator

Portada del llibre Content Curator

Continua llegint

Saló Futura: Content Curator com a perfil professional de futur

El passat dissabte 15 de març va tenir lloc una xerrada per part d’en Javier Guallar al Saló Futura, de postgraus i màsters. Aquesta fira permet reunir en un mateix lloc i en un mateix temps tota l’oferta de cursos per a fer un cop s’acabin graus i llicenciatures, i una forma també d’estar al dia de nous cursos i perfils professionals. La UOC, evidentment, hi tenia un estand, que va estar tots els dies molt plens de gent, disposada a escoltar i preguntar presencialment alguns aspectes que a voltes no es demanen en la virtualitat.

Javier Guallar fent la seva presentació

Javier Guallar fent la seva presentació

Continua llegint

Open Data, #PLOSwin o #PLOSfail?

Ahir ens fèiem ressò de la notícia que PLOS havia decidit demanar les dades de recerca per a l'acceptació d'articles per a ser publicats a les seves revistes científiques. Com era d'esperar, i això fa molt i molt interessant el debat científica a les xarxes socials, hi ha hagut disparitat de punts de vista sobre aquest fet.

420px-Thumbs_up

Continua llegint

PLOS, de nou al capdavant?

Ja fa anys que els qui ens interessa el món de la Comunicació Científica veiem que la iniciativa pel que fa a les novetats, implementacions i visions de futur la porten diverses revistes de l’àmbit biomèdic, però sobretot PLOS. Si bé és cert que el primer repositori for ArXiv i semblava que la iniciativa en Accés Obert corresponia fa 10 anys al món de la Física, cal reconèixer que ara està en l’àmbit de la biomedicina. Ells són els pioners i els que més han apostat per dues de les principals novetats a les revistes científiques, com són les megajournals i, sobretot, les mètriques alternatives. D’ambdós aspectes n’hem parlat en altres articles d’aquest blog i en diverses publicacions que podeu veure al final.

300px-PLOS_logo_2012.svg

Continua llegint

Tech mining, eines per a la gestió i la digestió de grans quantitats d’informació científica

El passat dijous 20 de febrer va tenir lloc una molt interessant sessió a l’edifici Media-TIC organitzada pel grup KIMO (Knowledge amb Information Management in Organisations) i l’IN3 de la UOC. La sessió estava organitzada en dues ponències. La primera fou presentada per en Paul Frey, President i CEO de Search Technology, Inc. La segona fou conduïda per en Fernando Palop, cofundador de TRIZ XXI i professor de la Universitat Politècnica de València.

Exemple de gràfica generada per the Vantage Point

Exemple de gràfica generada per the Vantage Point


Continua llegint

Nou article ThinkEPI, megajournals i la seva possible fusió amb repositoris

Aquesta setmana comencem classes a la UOC i anem una mica de bòlit, així que aprofito que a la web del Grup ThinkEPI ja han penjat el text d’un article meu per a l’Anuari ThinkEPI per a fer-vos l’enllaç. Com a revista amb revisió oberta, permet que es facin comentaris. També els podeu fer aquí.

Ja ho anirem comentant més extensament, però la idea és si creant-se les megajournals tot plegat no afavoreix una possible fusió amb els repositoris. Sí, ciència-ficció, però ciència de la informació. A l’article dibuixo alguns avantatges i inconvenients, i sobretot volia obrir el debat previ, per veure com es veuria.

López-Borrull, A. (2014). “MegaJournals, hacia la posible fusión de revistas y repositorios?” Anuario ThinkEPI, v. 8, pp. ??-?? http://www.thinkepi.net/megajournals-%C2%BFhacia-la-posible-fusion-de-revistas-y-repositorios

Us poso altra bibliografia meva relacionada amb aquest debat

López-Borrull, Alexandre (2003). Síntesi i caracterització estructural de complexos d’Ag(I) amb lligands de tipus tiourea o tioamida. Estudi de fonts d’informació electrònica especialitzades en química. Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona [Tesis doctoral].
http://www.tdx.cat/handle/10803/3158;jsessionid=7AD923DD1C780AEE1F451431552642EA.tdx2

Lopez-Borrull, Alexandre (2012a). “Física vs Química: dos modelos de publicación científica”. El profesional de la información, v.21, n. 2, pp. 167-172.
http://dx.doi.org/10.3145/epi.2012.mar.07

López-Borrull, Alexandre (2012b). “MegaJournals, o la fi de les fronteres documentals”. ComeIn. Revista dels estudis de ciències de la informació i la comunicació, n. 13.
http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero13/articles/Article-Alexandre-Lopez-Borrull.html

López-Borrull, Alexandre (2014). “Retos de la comunicación científica”. Anuario ThinkEPI, v. 8, pp. ??-??.
http://www.thinkepi.net/retos-de-la-comunicacion-cientifica