Open Data, #PLOSwin o #PLOSfail?

Ahir ens fèiem ressò de la notícia que PLOS havia decidit demanar les dades de recerca per a l'acceptació d'articles per a ser publicats a les seves revistes científiques. Com era d'esperar, i això fa molt i molt interessant el debat científica a les xarxes socials, hi ha hagut disparitat de punts de vista sobre aquest fet.

420px-Thumbs_up

Això s’ha plasmat sobretot a la discussió a Twitter, principalment seguint un mateix hashtag, #PLOSfail, tot i que també hi hagut la voluntat de generar una etiqueta #PLOSwin. Possiblement el més interessant ha estat, des del meu punt de vista, en que el hashtag ha servit per a debatre punts de vista, i hem vist també com d’alguna cosa servia, com ara dipòsits digitals com @CSHLaboratory oferint el seu espai per a magatzem de dades, però també com podia ser reconsiderada la data d’inici de la necessitat de tenir les dades posades a disposició.

Pragmatisme? El cert és que determinats posicionament contundents poden generar angoixa, com també apareix al fil, en tant que els fluxos d’investigació i publicació científica no es generen d’un dia per l’altre (a diferència de l’article en un blog). Dins l’estratègia de divulgació dels nous coneixements científics, es trien unes revistes i uns formats, i potser la publicació de les dades de recerca (que sovint poden necessitar un treball de configuració, no estem parlant de posar un zip amb tot de dades sense sentit, sinó de Data Curation) necessiten una volta més.

Posem a continuació algunes de les piulades reproduïdes aquests dies en el debat, tant de #PLOSfail com de #PLOSwin. Situacions complexes comporten solucions complexes, i segurament tempos atenuats. El que percebo, i això fonamentalment és el més important, és el fet que la gent demana una relaxació en l’obligatorietat, no pas que no es posin les dades a disposició. És a dir, possiblement tothom veu que el futur és aquest i que tot serà un paquet (article més dades), però demanen més temps per tal d’acostumar-se.

Entenguem també que estem parlant de disciplines biomèdiques, amb multitud de mesures en múltiples formats, arxius, extensions, programes i aparells. Per tant, preparar addientment aquestes dades potser és tan complex o més que la redacció del propi article.

Per tant, certament PLOS torna ser visionari, tant que part de la comunitat científica li demana que no vagi tan ràpid en l’obligatorietat i que doni una mica de temps. És possible que a PLOS ja li vaig bé una reducció del número d’articles enviats pel seu actual escalatge exponencial de creixement. El que seria surrealista és que es provés de fer un boicot a qui està apuntant el camí. No ha estat de facto possible fer-ho a aquelles editorials que volent conservar posicions no fan les passes adients, com perquè ara es faci a qui potser va un pèl massa ràpid, però que ens assenyala el camí de com ha de ser la Comunicació Científica del futur.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s