‘Altmetrics’: estadístiques que ens expliquen més (i millor?)

(article publicat a la Revista ComeIn http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero30/articles/Article-Alex-Lopez.html)

Els científics fa molts anys que debatem sobre una dada, un indicador. Tan simple i enginyós com fou creat i tants maldecaps que ens ha dut. Evidentment, no és altre que el factor d’impacte, una dada que en forma simple ens deia les cites esperades en mitjana per a un article publicat en una revista científica. Una simple dada, freda, i emprada i debatuda durant quasi 40 anys.

Figura 1. Indicators used by PLOS through the Article Level Metrics

Figura 1. Indicadors emprats per PLOS a l’Article Level Metrics

Certament, la principal premissa associada era que una citació és un indici de qualitat. El problema ha estat quantes decisions s’han pres en funció d’aquesta. Inicialment havia de ser per a permetre que les biblioteques poguessin decidir quines revistes compraven. A partir d’aquí, ja es va traslladar a les comparacions entre les produccions científiques de persones, grups de recerca i institucions. Un escalatge que en alguns pocs casos podria haver pervertit el sentit científic i en la majoria dels casos haver permès comparar dades no comparables, com veure si els matemàtics eren millors que els enginyers agrícoles en funció de les citacions rebudes. Com massa vegades, el broc gros per a discriminar.

També cal dir que darrerament s’ha ponderat el valor del factor d’impacte de les revistes i s’ha baixat el focus a un escenari més assumible i digerible, com seria el de l’article. Ja no valorem la revista, perquè en el fons estem jutjant si el conjunt dels articles com a conjunt tenen tantes citacions. Ara ja som sovint avaluats per les citacions que reben els nostres articles. Continuem doncs amb la premissa “citació és indici de qualitat”.

Com era suposable en un univers farcit cada cop de més dades i d’eines per a mesurar-les, el raonament que hi ha en els defensors de les mètriques alternatives és que abans només podíem estudiar un únic ús dels articles. Si eren citats. No podíem saber quants cops eren fullejats, llegits, recomanats, fotocopiats, impresos, etc. Les revistes electròniques ja permeten tot això. Els grans pioners d’això han estat les revistes de PLOS i alguns serveis com són Article Level Metrics. Per tant, ara un article ja podria ser no només mesurable per les citacions. El concepte impacte acadèmic pot esdevenir molt més ampli.

Si ens fixem, però, i no és encara una crítica a les mètriques alternatives, en el fons no fem més que descriure més dades al voltant d’una realitat, com és un article. Sabrem i coneixerem molt més per on haurà fluït el coneixement científic que hi ha incorporat. Possiblement el concepte impacte es bifurcarà del concepte qualitat. Impacte en paraules grans. Sabrem quanta gent l’ha citat, quanta l’ha descarregat, quanta l’ha citat pel twitter, per dir-ho d’alguna forma tot el seu rastre digital, però això tampoc ens dirà millor si un article és bo o no. I si falla la metodologia però els resultats són molt mediàtics? I si toca aspectes morals o polítics que el fan córrer com la pólvora però que no el revesteixen de solidesa científica?

Així doncs, les mesures alternatives per mi presenten el principal avantatge que ja no depenem d’un indicador, el qual cada any quan sortia esdevenia un judici per a editors científics, bibliotecaris i investigadors. Però també planteja alguns punts foscos o dubtes per resoldre. Per exemple, com ponderem entre ells aquests indicadors. A mi em pot servir saber si té tantes visions, com millorar la meva forma d’explicar o el que sigui, però compta més si ha estat descarregat en pdf que no pas compartit via Mendeley? Que sigui compartit per Twitter diu molt del meu treball o de la meva xarxa de contactes? Es poden crear col·legis més que invisibles amb xarxes socials de citació no lligades a la qualitat de la investigació?

Possiblement, tot són terrenys nous, i caldrà redefinir, per exemple, l’ètica de la presència dels investigadors en les xarxes socials, siguin acadèmiques o no. En tot cas, són temps de canvis. Nous indicadors d’avaluació fan actuar de forma diferent, conscientment o no, la forma que creem, consumim i difonem la informació. Són temps, doncs, per a poder bastir models diferents de Comunicació Científica. Podem dir, per fi, que el sistema de informació científica, tants anys després de la irrupció d’Internet, farà canviar novament els usos i costums dels acadèmics. Que sigui per bé.

Per saber-ne més:

Aranda, D. (2012) “ISI ho cremem tot?”. COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, núm. 17 (desembre).

Lin, J.; Fenner, M. (2013). “Altmetrics in Evolution: Defining and Redefining the Ontology of Article-Level Metrics“. Information Standards Quarterly, 25 (2), p. 20.

López-Borrull, Alexandre (2014). “Retos de la comunicación científica“. Anuario ThinkEPI, v. 8.

López-Borrull, Alexandre (2013). “Jo encara diria més, senyor Dupont“.  COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, núm. 18 (gener).

Roemer, R. B.; Borchardt, R. (2012) “From bibliometrics to altmetrics: A changing scholarly landscape”. College & Research Libraries News, vol. 73, núm. 10, p. 596-600.

Si vols citar aquest article, pots emprar

López-Borrull (2014). “’Altmetrics’: estadístiques que ens expliquen més (i millor?)”. Fahrenheit 2014 . https://fahrenheit2014.wordpress.com/2014/02/16/altmetrics-estadistiques/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s