Elsevier apunta contra les xarxes socials acadèmiques

Avui han fet arribar via la llista IWETEL un article publicat a The Economist el dia 11 de gener i que s’afegeix a un altre que m’havia arribat via Jordi Sánchez-Navarro publicat en aquest cas al blog The Scholarly Kitchen. En tots dos articles s’explica les estratègies d’Elsevier per tal d’aturar les accions de molts investigadors que pengen els seus articles a xarxes socials acadèmiques com ara Academia.edu.

openaccess_type

Sí, altre cop l’etern debat sobre l’Open Access, i altre cop, l’etern debat sobre el sistema de Comunicació Científica. Sí, d’acord, és evident que Elsevier no fa més que emprar la Digital Millenium Copyright Act, que li dóna dret al control dels seus continguts. També d’acord amb que els autors que publiquen a revistes d’Elsevier saben (i no saber-ho tampoc eximeix de complir-ho) que estan cedints els drets d’explotació (mai els morals com l’autoria).

Certament Elsevier està protegint el seu propi mercat que via Mendeley pretén consolidar una de les diverses xarxes socials acadèmiques. Però també penso que el problema que té Elsevier és, potser com de vegades li succeix a Google, que apunta i fa moltes coses sense tenir clara la seva estratègia, i el que fa és posar ous a tots els cistells, tot i que semblen i siguin incompatibles entre ells.

Recordo, per exemple, com després de l’èxit d’Arxiv, es va anar creant el Chemistry Preprint Server, una mena de prototip de repositori. Les primeres respostes foren criticar els repositoris com a “revistes d’articles de baixa qualitat”. Veient, però, que no anava per aquí la cosa, el següent punt va ser més senzill i expeditiu. Elsevier va comprar el repositori. Després, el 2004, el va tancar.

Finalment, però, penso que hi som. Allò que no va tenir lloc els anys 90 amb les primeres revistes, replantejar tot el sistema de Comunicació Acadèmica s’està accelerant. Els models de negoci ja no piloten el procés, sinó els models de difusió. Per què, per a què crear una xarxa social acadèmica, si no pots compartir la teva producció científica? Seria com si a Facebook no es poguessin penjar fotos.

El que va tenir lloc amb Napster i el que va significar per al canvi en la indústria musical. El que va tenir lloc amb Torrents i altres per a les pel·lícules cinematogràfiques i l’arribada del llibre electrònic per a la indústria editorial, crec que finalment ja ha arribat al sistema de comunicació acadèmica. Tard, segurament per com les avaluacions i acreditacions van permetre a les grans editorials poder surfejar sobre l’onada durant un temps el procés, possiblement ja està revertint. Les megajournals, les crides al boicot a Elsevier (i d’altres editorials que seguiran) on han signat més de 14000 acadèmics i altres iniciatives fan més difícil de controlar tot el procés.

Certament es pot fer un seguiment dels principals repositoris o es pot fer veure que no es veu que els autors ho pengin a les seves pàgines personals. Però quan es penja a una xarxa de compartició, el sistema ja no ho aguanta. Veurem com evoluciona, atès que les xarxes com Academia no són de fet P2P sinó centralitzades, així que ho tenen complicat per a fer veure que no en saben res.

Així doncs, ens espera un 2014 apassionant, també pel que fa al sistema de comunicació científica

Bibliografia personal sobre el tema:

López-Borrull, Alexandre (2013).  “Per una major sinergia entre autors i revistes”. ComeIn. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, número 22 (maig de 2013) http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero22/articles/Article-Alex-Lopez.html 

Lopez-Borrull, A. (2012). “Física vs Química: dos modelos de publicación científica“. El Profesional de la Informacion. Núm. 2, Pàg. 167-172. ISSN.1386-6710. http://hdl.handle.net/10760/18736

López-Borrull, Alexandre (2012). “MegaJournals, o la fi de les fronteres documentals”. ComeIn. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Número 13 (juliol) http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero13/articles/Article-Alexandre-Lopez-Borrull.html

López-Borrull, Alexandre (2003). “Síntesi i caracterització estructural de complexos d’Ag(I) amb lligands de tipus tiourea o tioarida. Estudi de fonts d’informació electrónica especialitzades en química”. http://www.tdx.cat/handle/10803/3158;jsessionid=7AD923DD1C780AEE1F451431552642EA.tdx2

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s