Randy Schekman, heroi per accident?

Aprofito la polèmica generada per la publicació de l’article “How journals like Nature, Cell and Science are damaging science“, escrit per Randy Schekman i publicat al The Guardian el dia 9 de desembre per a reflexionar un cop més sobre el factor d’impacte i el sistema amb el qual ens hem dotat per a avaluar-nos els científics entre nosaltres i sobre nosaltres. Algun altre cop ho he fet. En primer lloc, i d’aquí el títol de l’article, tinc una posició ambivalent respecte el científic que ha denunciat una situació que molts considerem injusta. És com aquell entrenador que després de molts anys et diu que el futbol és així, quan tu ja fa anys que ho sabies. És com aquell polític que després de treballar 30 anys a la cosa pública t’apareix amb la bandera de la regeneració i contra una certa visió de casta.

Doncs bé, en Randy Schekman ha rebut enguany el Premi Nòbel de Medicina, i d’aquí la novetat, un dels del club dels escollits que critica el sistema des de dins. Eps, però des de molt a dins, atès que repassant la seva bibliografia, en els darrers cinc anys té diversos articles en les revistes Nature, Cell i Science. Això el fa menys indicat per a poder dir el que diu? doncs no, i a més a més, anuncia que ja no publicarà en aquestes revistes.  Que el sistema té aquest punt de pervers ho demostra el fet que un cop ha rebut el Premi Nòbel, i havent arribat a aquell punt màxim es permet dir i prendre aquestes decisions. Perquè, de fet, el sistema era igual quan hi publicava a les mateixes revistes que ara publica, no deu haver estat una caiguda del cavall tipus Sant Pau. Més aviat és que ha accedit al grau de llibertat suficient, sabedor que té el finançament garantit per a poder dir que l’Emperador va nu.

I la resta de científics? doncs possiblement haurem de fer aquells equilibris complexos, essent crítics, veient l’Emperador nu i els qui tenim la sort de fer recerca en aquests àmbits ho podrem dir més sovint i a més llocs. Perquè és el peix que es mossega la cua. Cal tornar a dir que el factor d’impacte i la seva tria com a principal indicador en l’anàlisi de la producció científica és la que perpetua aquesta realitat. I el que rau en el debat és que una cita és un vot de qualitat. I això s’ha demostrat que no té perquè ser cert, que els motius per a citar poden ser molts. En tot cas, possiblement ens trobem en un estadi similar al que afirmava Churchill, que deia que la democràcia era el menys dolent dels sistemes polítics.

En tot cas, tot i haver-se obert l’existència d’altres índexs i sobretot el futur que podria representar les mètriques alternatives, continuem bastint, canviant i millorant un sistema quantitatiu, quan possiblement ens caldria dissenyar i generar eines de mesura qualitativa, difícil d’abastar però que podrien resoldre millor el debat.

 

 

Anuncis

One thought on “Randy Schekman, heroi per accident?

  1. Retroenllaç: Higgs, premi Nòbel i per sobre de tot, sentit comú | Fahrenheit 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s