Star Wars, des de la perspectiva de la Informació i la Documentació

Aquests dies, arrel de l’estrena de la nova pel·lícula (la setena, ja) de la saga Star Wars (o Guerra de les Galàxies, en funció de la generació), rumiava alguns dels aspectes de les pel·lícules que tenen a veure amb la Informació i la Documentació, i sobre si podíem considerar que el futur presentat en aquestes històries tenen lloc en una Societat de la Informació o no. Per a fer-ho, consideraré tres pel·lícules i tres moments.

En primer lloc, l’inici pròpiament de la pel·lícula Star Wars, quan la princesa Leia, abans de ser capturada per en Darth Vader, aconsegueix inserir al robot R2-D2 els plànols de l’estrella de la mort que ajudarà a l’Aliança Rebel a poder-la destruir (tants anys després, no tinguem por d’avançar el final). Val a dir que segur que la intenció d’en George Lucas era presentar un futur necessàriament no possible, sinó alternatiu. Doncs bé, visionari com era, el cert és que els sistemes de comunicació i enviament d’informació són ben curiosos. De fet, diuen que la informació l’han interceptat de transmissions imperials, però en canvi, els rebels han d’emprar un robot com a carter per a enviar informació. Possible Internet només per a l’Imperi Galàctic? Un cas de Wikileaks?

batalla_de_yavin_2

Evidentment, els plànols de l’Estrella de la Mort no deixen de ser una via per anar presentant personatges i entrar dins del relat de com es van coneixent els personatges principals, però sembla curiós que una civilització capaç d’escometre la construcció d’un artefacte com un satèl·lit/estació espacial, fa estrany que s’enviï informació a través d’un diskette de 5 i ¼, no? Sent generosos, podem pensar que un dels mecanismes de control de l’Imperi és precisament el control de la informació, però veiem al llarg de diverses pel·lícules (sobretot el Retorn del Jedi) que l’Aliança Rebel són capaços d’enviar-se comunicacions i coordinar-se. Ei, que potser empren Telegram, qui sap. En tot cas, podria haver-hi un paral·lelisme amb els fluxos actuals de la informació ho trobaríem amb les pràctiques denunciades per Edward Snowden a través de la NSA, i el control de les eines de comunicació a través de les xarxes socials? Com en qualsevol conflicte i ho veurem també en el tercer exemple, el control de la informació esdevé clau. De fet, dos elements marquen el conflicte amb l’Imperi, la Força i la Informació. Sense informació, l’Aliança Rebel mai no hagués descobert el punt feble de l’estació i en Luke Skywalker mai no hagués pogut destruir l’Estrella de la Mort. Sense bona informació, no hi ha bones decisions.

Protontorpedo.jpg

Segon exemple, aquest molt més proper i entenedor, en una visió clàssica de la nostra professió. Succeeix a l’Atac dels Clons. Després de l’intent d’assassinat de Padme, es posa a en Ben Obi-Wan Kenobi i l’Annakin Skywalker sobre la pista d’un planeta, Kamino. No surt en les seves dades, i, amb bon criteri, es dirigeixen a la Biblioteca Jedi per a esbrinar més. Una biblioteca Jedi? sí. De fet, si consulteu la wikipedia sobre Star Wars, la Wookieepedia (com, si no?) veurem que és una de les principals institucions de la República, amb seu a Coruscant, on hi conviuen els Arxius i la Biblioteca. Què en destacaria? Dues coses. En primer lloc, i inevitablement lògic pels estereotips audiovisuals, una Bibliotecària en Cap, la Jocasta Nu, persona de gran confiança i saviesa que es mostra molt sobtada que les seves dades hagin pogut ser alterades per tal de fer desaparèixer el planeta Kamino (el planeta on estan produint els clons).

Jocasta new

Així, es demostra la seguretat en la seva feina, en el seu fons i la seva metodologia per a compilar la informació. Aquest personatge i la biblioteca, de fet, reforcen la idea de disposar d’una bona informació, estratègia i processos documentals. Aquesta pel·lícula, feta més recentment, ja inclou una visió més electrònica de la informació i els prestatges poden recordar més repositoris d’informació més que no pas de documents. La segona curiositat és que aquesta Biblioteca Jedi, com a pilar de coneixement, s’assembla (com diu la xarxa), a la Biblioteca de la Trinity College, a Dublin, biblioteca que he tingut la sort de poder visitar. Fins i tot, a la literatura alternativa sobre el món de la Saga Star Wars, i tal com s’esmenta a la mateixa Wookieepedia, hauria existit antigament una gran Biblioteca Jedi, com a imatge de la d’Alexandria. D’aquest segon exemple, dues conclusions: la rellevància de la Biblioteca com a garant de bona informació i que tota societat creada o inventada requereix estructures com la Biblioteca.

DqYFM

El tercer exemple amb què vull relacionar el món de la Informació i la Documentació i la saga d’Star Wars és, sens dubte, el que succeeix a la tercera pel·lícula, el Retorn del Jedi. En aquesta, l’Emperador Palpatine torna emprar la informació com a esquer i valor estratègic i prova de fer caure en un parany a l’Aliança Rebel fent creure que la nova Estrella de la Mort no està ben acabada per atraure les naus i poder enllestir d’un cop el conflicte. Sí, és aquella informació per la qual molts espies bothan han mort, malaguanyats doncs, atesa que la informació és falsa per a provar que es prenguin decisions errònies. Desinformació com a eina i arma en guerra. Què ens recorda? Doncs, a la inversa i amb resultat diferent, evidentment ens condueix a l’Operació Overlord.

Estrella_de_la_Muerte_II

Què fou l’operació Overlord, tota la gran estructura creada pels Exèrcits dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de fer creure als alemanys que la invasió del continent europeu seria a Calais. Es van emprar des de grans recursos (falsos vaixells, falsos exèrcits), petits enginys (espies dobles com Garbo) i fets aïllats (doble de Montgomery visitant Casablanca, en Patton a prop de Dover). Així doncs, un clàssic: el valor de la informació per a prendre les decisions i, en cas de conflicte, provar que l’enemic prengui decisions errònies, i en aquest cas, que es pretenen que siguin fatals. Per sort (per als qui donin suport a l’Aliança Rebel), seran capaços de preveure que és una trampa (recordem l’almirall Ackbar dient que és una trampa) i se’n sortiran. Com a conclusió, la necessitat repetida de disposar de la bona informació en el bon moment per a prendre les bones decisions.

Ens estranyen totes aquestes conclusions? Doncs no, possiblement els referents audiovisuals sempre busquen els llocs comuns, les idees mentals prefigurades a la societat, i sobretot en la ciència ficció que busca escenaris alternatius amb els marcs mentals actuals. Així, com dèiem en algun moment, sí, Star Wars té molt a veure amb la Força, però també amb la informació, i sense les dues coses el Bé no guanyaria el Mal.

Per tant, que la Força us acompanyi, però sobretot la informació!

Comunicacions de Congressos (I): TFG: Trabajo Final de Grado Información y Documentación de la UOC: experiencias para una mejor inserción laboral

Un cop el meu Pla de Comunicació ha saltat pels aires, i fins que no pugui constuir-ne un de nou, aprofitaré per a penjar/difondre comunicacions i feina feta aquest any sobre el qual encara no havia pogut escriure. Ara que la comunicació ja forma per d’e-lis, he pensat que era bo tornar-ne a parlar.

En aquest cas, es tracta de:

López-Borrull, Alexandre; Cobarsí Morales, Josep (2014). “Trabajo Final de Grado Información y Documentación de la UOC: experiencias para una mejor inserción laboral”. A: I. Congreso Interuniversitario del TFG Bilbao, 19 y 20 de mayo de 2014. http://eprints.rclis.org/23254/

Aquesta comunicació fou presentada al Congrés sobre TFG que es va fer a Bilbao el maig del 2014. Haig de dir que per mi fou una trobada especialment útil, en un moment en el qual a la pròpia Comissió de Grau d’Informació i Documentació, així com en un grup de treball creat ad hoc per tractar el tema, estem reflexionant sobre els primers anys del TFG i com el podem millorar.

 

Freqüència de paraules als títols dels TFG Informació i Documentació

Freqüència de paraules als títols dels TFG Informació i Documentació. Font: Elaboració pròpia

El més important, més enllà del fet de poder presentar la feina que s’ha fet als Estudis de la UOC ha estat, poder fer un immersió durant dos dies per escoltar com la universitat presencial també va tenir molts problemes per a conceptualitzar el TFG, però sobretot en té més per a digerir i dur-lo a terme, si es vol fer en condicions, atesa la càrrega de treball relacionada. Tot i així, tot i poder-se viure i veure com un problema, em penso que també cal dir que s’ha pogut entreveure com l’oportunitat de poder fer les primeres passes (i sovint úniques) de recerca en sentit ampli.

D’unes de les xerrades, em quedo amb una reflexió. Si és un treball d’investigació, tampoc no cal que sigui la cosa més original i puntera, l’important és que l’alumne hagi generat un coneixement nou per a ell, i que hagi entès la dinàmica de com es construeix coneixement a partir del mètode científic, que vol dir també molta lectura prèvia, contextualització i dibuix i enteniment del bosc que implica cada un dels arbres que serien els articles.

Hi afegiria una reflexió, i forma part d’allò que percebo que sovint no en sabem prou, a l’hora de transmetre als alumnes de TFG el que seria no una avaluació curosa de les fonts d’informació (i no parlo del manit debat de la Wikipèdia), sinó saber què és realment un article, què és realment una revista i què és finalment allò de nou, de la font primària que poden trobar. Així, observem que no només hi ha un problema d’explosió documental de generació de nou coneixement, sinó sovint, també de dispersió de les fonts primàries. Els blocs, per exemple, en són un exemple a mitges.

<div style=”margin-bottom:5px”> <strong> <a href=”https://www.slideshare.net/alopezbo/tfg-bilbo2014alopezbo&#8221; title=”Trabajo Final de Grado Información y Documentación de la UOC: experiencias para una mejor inserción laboral” target=”_blank”>Trabajo Final de Grado Información y Documentación de la UOC: experiencias para una mejor inserción laboral</a> </strong> from <strong><a href=”http://www.slideshare.net/alopezbo&#8221; target=”_blank”>Alexandre López-Borrull</a></strong> </div>

Bé, seguirem reflexionant sobre el TFG. Us deixo finalment, la presentació en ppt.

Article ComeIN: “Open Science: la ciència serà oberta o…”

(article publicat a la Revista ComeIn http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero33/articles/Article-Alex-Lopez-Borrull.html)

Evidentment, el final de la frase seria el que estan pensant. Però, per si de cas el futur no es dibuixa finalment així, sempre podria dir que jo no ho vaig afirmar de forma vehement. Però ho penso. Open Science, o Ciència Oberta com a paradigma. Parlem-ne.
El futur de la ciència, si en té, passarà per aquí. En primer lloc, contextualitzem aquesta nova realitat. Podem afirmar que les tecnologies de la informació I la comunicació han produït, entre d’altres, dos grans canvis en la visió de la ciència i els científics. Són dos grans moviments i canvis a l’entorn de la ciència.
Imatge

Continua llegint

Etica AND Almetrics, revisant els nostres codis de conducta

Ahir vaig fer el resum de CRECS2014, avui us deixo la presentació que hi vaig fer, sobre ètica i altmetrics, on volia reflexionar sobre els mals usos que hi poden haver pel que fa a les mètriques alternatives, i una revisió del concepte de la citació, la fortalesa del vincle respecte altres mètriques.

 

De fet, la idea és fer crèixer la reflexió de la comunicació en forma d’article, anirem informant. La recepció de la gent va ser bona, tot i que em feia por que s’interpretés una crida a un bon ús com a una desincentivació a emprar-les.

Resum de CRECS 2014, creixement i millora d’una Conferència

Aquesta setmana, concretament el dijous 8 i el divendres 9 de maig de 2014 va tenir lloc a Madrid la 4ª Conferencia Internacional sobre calidad de revistas de ciencias sociales y humanidades (CRECS 2014) .

Crec que per a tots aquells interessats en el món de les revistes científiques és la cita imprescindible per a posar-se al dia del que va succeint i coent-se en el món de les Ciències Socials i les Humanitats pel que fa a la publicació de revistes. Possiblement, més que mai té sentit per a aquestes, doncs en els altres àmbits les coses estan més endreçades, i amb menys dubtes.

Imatge

En primer lloc, penso que cal ressaltar l’organització i el timing perfecte que van dur a terme en Carlos Tejada i en Luís Rodríguez-Yunta, que en són els coordinadors del Comité Científic, però evidentment al darrera també hi ha la mà i coneixement d’organització d’esdeveniments de l’equip d’EPI, en Tomàs Baiget, la Isabel Olea i en Javier Guallar, entre d’altres.

El mateix Tomàs ens demanava crítiques que no fossin (en paraules seves) versallesques. Doncs, vinga som-hi:

– Penso que la decisió de fer dia i mig enriqueix les aportacions, atès que hi poden entrar moltes més. Segurament els propis ponents hauríem d’aprendre a ajustar-nos als 10 minuts i treure’n les principals idees de les nostre aportacions. Evidentment les ponències de 30 minuts sí que tenien més temps i es podien endinsar més. Excel·lent, per exemple, va ser la presentació de l’Ernest Abadal, una molt bona radiografia de les revistes espanyoles presents a WOS i SCOPUS.

– Hi ha un equilibri sempre difícil, potser al 50%, entre els assistents i ponents de l’àmbit de la informació (Documentació, Biblioteques…) i els que assisteixen d’altres àmbits. Enguany hi havia molta més presència de gent de l’àmbit de Comunicació. També, em penso que hi havia molta més gent de Catalunya que altres anys.

– Possiblement la sessió de pòsters va ser l’únic punt feble, el resultat crec que no era el desitjable. I ho dic formant-ne part del Comite Científic i per tant part de tot plegat, però penso que no ens en vam sortir. La idea era original, a mi tampoc no m’agrada la sessió de pòsters tradicionals, però no sé massa com es pot millorar. En tot cas, sempre penso amb la il·lusió d’algunes cares, sobretot les més joves, que estan pendents, esperant poder intervenir, i al final, ningú no els fa cap pregunta. Sap greu.

– I això també ho lligo, amb una cada cop més baixa, i no només a CRECS, sinó a d’altres congressos, capacitat de debat. S’escolta molt (no més), i cada cop es fan menys preguntes, o qui les fa són sempre les mateixes persones, i això rebaixa la capacitat de debat sobre la temàtica, penso. Els congressos haurien, segurament, de plantejar-se algunes qüestions de futur.

– Tot i que en faré un article per separat, no puc deixar d’esmentar la feinada i el bon resultat de l’Anuari ThinkEPI, més gruixut que mai, més electrònic que mai, i que mereix, penso, ser document de referència per a entendre com es mou i cap on la disciplina. Bona feina d’en Javier i també de l’Enrique Orduña.

– Sobre els continguts, i en època de crisi, una nova visió de pessimisme de les revistes i els seus esforçats editors davant la realitat, però poca emprenedoria. He anat a 3 edicions de CRECS, i encara estic esperant una comunicació sobre 1. com i per què vam tancar la revista Z, i 2. com i per què ens hem fusionat tals revistes en una de sola. Penso que l’anàlisi el fem molt bé, el que ens falta és prendre les decisions. En Rafael Repiso va apuntar algunes idees com modificar algunes periodicitats per a acollir més articles en revistes més bones.

– Em quedo també amb algunes idees sobre la preocupació també lingüística de les revistes espanyoles. Em va agradar el punt de vista d’en Ramon Ramos sobre que la llengua era també l’instrument de treball en Ciències Socials, i per això, també, no tot havia d’estar en anglès. Hi estic d’acord i és perfectament aplicable al català, penso. Per això un comentari sobre que el futur de la Ciència passa per la llengua espanyola penso que fa riure, però comentaris menystenidors sobre les llengües indígenes em van semblar colonialisme acadèmic de superioritat.

– Penso que a voltes els ponents d’altres disciplines venien a explicar la seva experiència, contents i orgullosos del que assoleixen, però els falta creure més que aquell és el seu àmbit natural, i no que sembli que venen a un lloc de la gent de Documentació on tots es coneixen, potser.

– L’etern debat sobre qui paga què no està ni molt menys resolt, i tot el tema de la professionalització apareix, encara, aflorant en cada nova proposta de millora. Perquè, al final i en molts casos, són l’excusa per a no canviar determinades revistes. Llavors, doncs, és millor fer una revista mitjaneta que no col·laborar en una revista forta?

– Recordo que l’únic article que vam publicar de la meva tesi (ens van quedar coses al calaix), està publicat a l’European Journal of Inorganic Chemistry, que prové de la fusió de Chemische Berichte, Bulletin des Sociétés Chimiques Belges, Bulletin de la Société Chimique de France, Gazzetta Chimica Italiana, Recueil des Travaux Chimiques des Pays-Bas, Anales de Química, Chimika Chronika, Revista Portuguesa de Química, ACH—Models in Chemistry i Polish Journal of Chemistry. I algunes d’elles eran capçaleres històriques. I si diem que les revistes són un ecosistema, doncs de vegades sap greu però desapareixen exemplars.

– Potser en un futur article de ThinkEPI em podria dedicar a proposar algunes fusions sense cap interès més que la creació i obertura d’un procés que hauria de tenir lloc més ràpid que tard o pot comportar la desaparició de totes les que no ho facin. Potser la bombolla de revistes està a punt de petar, o potser ja ha petat i encara no ho veiem.

– Continuem veient que es creen noves revistes, i estic convençut que algunes tenen espai, continuïtat i futur, però per cada nova revista haurien de desaparèixer 3 com a mínim. Com un PLA RENOVE que fessin les universitats.

I finalment, una nota mental, fora bo l’any vinent, a Múrcia, al CRECS2015, explicar l’experiència de col·laboració entre la UB i la UOC a la revista BiD, doncs falten experiències en aquest sentit. I possiblement una segona nota mental, seria, és possible fer una taula rodona sobre quines revistes fusionaríeu? estratègies per a una revista de primer quartil ISI. I, encara més, que està succeint a França, Itàlia i Alemanya, per posar exemples que no siguin Anglaterra o Holanda.

Bibliografia

López-Borrull, A. (2012) “¿Hacia una reconversión de los congresos? Propuestas para su viabilidad”. Anuario ThinkEPI, v. 6, pp. 123-126. http://hdl.handle.net/10760/18735

Rodríguez-Yunta, Luis and Giménez-Toledo, Elea Fusión, coedición o reestructuración de revistas científicas en humanidades y ciencias sociales. El profesional de la información, 2013, vol. 22, n. 1, pp. 36-45. http://eprints.rclis.org/18672/

 

 

El perfil de Content Curator suma o resta a la Informació i la Documentació?

Aquests dies segueixo força debats al voltant del Content Curator. I molts no són sobre les eines, sobre com visualitzar millor una temàtica per a un conjunt de professionals d’un tema. Tampoc són converses sobre quines competències ha de tenir. Penso que algunes discussions, tot i interessants, es fan des d’una vessant conservadora.

Portada del llibre Content Curator

Portada del llibre Content Curator

Continua llegint

Saló Futura: Content Curator com a perfil professional de futur

El passat dissabte 15 de març va tenir lloc una xerrada per part d’en Javier Guallar al Saló Futura, de postgraus i màsters. Aquesta fira permet reunir en un mateix lloc i en un mateix temps tota l’oferta de cursos per a fer un cop s’acabin graus i llicenciatures, i una forma també d’estar al dia de nous cursos i perfils professionals. La UOC, evidentment, hi tenia un estand, que va estar tots els dies molt plens de gent, disposada a escoltar i preguntar presencialment alguns aspectes que a voltes no es demanen en la virtualitat.

Javier Guallar fent la seva presentació

Javier Guallar fent la seva presentació

Continua llegint